Veure la llum

01/06/2016

Ressonant de la sessió:
Eugènia Balcells, Veure la llum // Freqüències.

“Nedar al llarg d’un raig de sol al capvespre. Amb ulls tancats. Univers de colors. Vermells, taronges i grocs. I encara el blau de l’aigua, el blau del cel. El blanc dels núvols, el fosc del fons. Els ulls tancats. Els colors canviant. Nedant cap a la llum, sense perdre el rastre del sol. Els colors dins l’aigua segueixen el seu curs. Les ombres, en canvi, creen fantasmagòrics angles de refracció. La llum deixa una estela de colors adherits a les coses. Adherits fins i tot a l’aigua. Als ulls tancats del nedador tardà. Potser també del nedador matiner que surt a rebre el sol.Tots dos, l’un i l’altre, orientats per la mateixa estrella. Tots dos, recuperant el to cromàtic que amenaçava perdre’s en l’obscuritat de la nit. Lluny del gris constant, els colors fan les coses diferents, fan l’espai entre elles, matines les ombres violentes de tot allò que planta cara al sol. Nedar dins un raig de sol és el foc dins l’aigua. La terra al fons. El cel damunt. El vent fent els límits dels colors.”

De Eugènia Balcells, Veure la llum, Cataleg de la exposició, Macba 1996